4/5/10
Pac 2.2 - Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa.
Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa. Si assumim que aprenem de les experiències, hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries que conten experiències. Algunes persones creuen que escoltar històries és equivalent a experimentar un mateix els fenòmens (Ferguson, Bareiss, Birnbaum i Osgood, 1991). Les estructures de la memòria utilitzades per a entendre la història són les mateixes que les que s’usen a l’hora de portar a terme una tasca. El raonament a partir d’històries o casos ajuda a resoldre problemes.
Conclusió PAC 2.2
La característica mes important de l’aprenentatge significatiu serà, doncs, la interacció que es produeix entre els coneixements més rellevants de l’estructura cognitiva i el nou coneixement en curs d’assimilació. Aquest nou coneixement no serà incorporat de forma arbitraria, sinó que passarà a formar part de l’individu, de manera que afavorirà la distinció, evolució i estabilitat dels conceptes rellevants preexistents i, en conseqüència, de tota l’estructura cognitiva.
Durant el procés d’orientació a l’aprenentatge virtual, el coneixement de les estructures cognitives dels individus aprenents (per part del formador i de l’aprenent) es manifesta com un factor de vital importància. De fet, no es tracta tant de saber de quina quantitat de coneixement disposa l’aprenent, com de conèixer l’estructura cognitiva d’aquest, els conceptes i proposicions que maneja i el grau d’estabilitat d’aquesta estructura. A més a més, des de la perspectiva de l’educador el procés de formació ha de deixar de ser vist com un procés on els aprenents son «ments en blanc» per a convertir-se en un procés on els agents posseeixen una sèrie d’experiències i coneixements previs que poden ser aprofitats en benefici propi.
Gestió del coneixement i aprenentatge en línia són tractats, mol sovint, com a conceptes aïllats. Això és degut bàsicament a raons purament històriques: mentre que l’aprenentatge en línia és una disciplina amb una ja llarga tradició, la gestió del coneixement és un concepte relativament nou.Malgrat els grans esforços duts a terme durant els darrers anys en el desenvolupament tant de l’aprenentatge en línia com de la gestió del coneixement, tot sembla indicar que encara no hem explotat la gran potencialitat d’un tractament conjunt d’ambdues disciplines. Això es pot deure al fet que no existeixen estudis teòrics profunds ni gaire experiències pràctiques al voltant dels beneficis que la sinergia entre ambdues disciplines pot donar en el camp de l’ensenyament.
15/4/10
VALORACIÓ - 2.1.
Això s’observa també amb aquest apartat de l’autoavaluació inicial que vaig fer. Vegem les preguntes inicials i les actuals
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 10
El disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge és el camp d’acció bàsic de CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 10
La construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber. El significat es negocia de forma social. aprendre és un diàleg, un procés de negociació, tant intern com social. Aprendre és inherentment un procés social-dialògic (Duffy i Cunningham, 1996). Mateixa puntuació TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10
El coneixement no pot transmetre’s de professors a estudiants. Allò que produeix el procés de construcció del coneixement és una dissonància entre el que se sap i el que s’observa en l’entorn. Ara li donaria la puntuació de 3DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 10 .
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 10
Mateixa puntuació . Els debats virtuals porten grans beneficis personals, forma part d’una construcció de coneixements, d’un canvi conceptual, d’un aprenentatge significatiu . Ara li donaria un 0 TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 10
La puntuació d’ara seria un 5 – no sols consisteix en donar un bon domini. S’ha d’utilitzar per despertar la motivació, l’interès.. aprenentatge significatiu. DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 10
Els debats poden millorar molt si hi ha IMPLICACIÓ i INTERÈS per part de totes kes persones que hi participen. A més, si s’estructuren de forma correcte se’n pot extreure idees i nous coneixements. Puntuació igual que l’anterior. TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 10
El coneixement es construeix, no es transmet. És el propi alumne que construeix el seu coneixement. DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 10
La realitat social es que la tecnologia i societat no són esferes separades, sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori. La ciència i la tecnologia no es poden estudiar fora del context social en el qual es manifesten. Entre la ciència i la tecnologia existeix un clar estat de simbiosi; en altres paraules, conviuen en benefici mutu. Ara li donaria un 7 – els canvis socials també determinen els tecnològics.
MINIACTIVITAT PAC 2.1
Per agafar un alt compromís cognitiu i veure la necessitat de canviar els meus models conceptuals ha sigut clau la funció del docent de l’assignatura amb els materials que m’ha enviat, la dels/les companys/es , amb el debat i el formum , i la meva implicació i motivació en els aprenentatges. Jo he anat construint el meu coneixement. Per tant , estic patint un canvi conceptual de reorganització de les estructures del meu coneixement pel que fa a les interrelacions existents entre ciència, societat, tecnologia i educació, gràcies, en bona mesura, a l’activitat tecnològica i a l’impuls del meu compromís cognitiu. Ho veig amb la percepció de la necessitat de canvi i la presa de consciència d’una comprensió, d’un model mental inadequat quant al paper que jo creia que tenia la tecnologia educativa en una educació entesa des de la perspectiva constructivista.
I, perquè han canviat els meus conceptes ? Els conceptes canvien segons les eines i els canvis que s’estudiïn.La majoria de matemàtics i científics creuen tàcitament que construir models és un procés matemàtic, que les representacions quantitatives són d’allò més explícites i informatives. Normalment els models s’usen com a motor intel·lectual en molts programaris. Els sistemes tutorials més intel·ligents disposen de models d’aprenentatge, models experts o de domini i models tutorials He fet un raonament basat en models: m’he centrat en un model explícit dels sistemes físics que s’estan aprenent (de Koning i Bredweg, 2001). En els micromons, el model es troba implícit en les opcions d’exploració que facilita el programari, però el model no es manifesta de forma explícita. I el que és més important, el model és immutable. Els estudiants no solament no poden accedir-hi, sinó que no poden canviar-lo tret que manipulin un conjunt de variables preseleccionades dins el model.
Si l'estructura cognitiva meva , pot concebre's com un conjunt d'esquemes de coneixements Els esquemes són un conjunt organitzat de coneixement, poden incloure tant coneixement com regles per utilitzar-lo, poden estar compostos de referències a altres esquemes, poden ser específics o generals. "Els esquemes són estructures de dades per representar conceptes genèrics emmagatzemats dins la memòria, aplicables a objectes, situacions, esdeveniments, seqüències d'esdeveniments, accions i seqüències d'accions"... Palerm doncs d’un aprenentatge significatiu. Perquè : he trencat l’equilibri inicial dels meus esquemes respecte al nou contingut d'aprenentatge. A més d'aconseguir que em desequilibri , em concienciï i estigui motivada per superar l'estat de desequilibri, A més, he modificat adequadament els meus esquemes o construint-ne uns de nous.Els aprenentatges adquirits són significatius , les activitats dutes a terme mitjançant l’ordinador , utilitzades de forma productiva ( esforç, interès, motivació..) ha produït en mi aprenentatge significatiu , depenent de les meves necessitats i intencions en l’execució de les mateixes. Usar l’ordinador per construir C-maps del que s’estudia, per exemple, proporciona una representació física dels processos mentals de la construcció de models.
Fins al punt que aquests models poden ser eines per a un dels moments encara delicats en el procés com és l’avaluació? : si els mapes conceptuals són valoracions vàlides de les estructures cognitives, i les estructures cognitives són valoracions vàlides del canvi conceptual, i des d’una perspectiva psicològica de l’aprenentatge les dues concepcions actuals que més s’acosten a la significació són els models mentals i el canvi conceptual...Parlo, doncs, d’un canvi de conceptes i marcs conceptuals per acomodar noves idees, per exemple en l’ampliació de TIC a TE. O la comprensió de semblances i diferències entre blog i web, i l’especificitat de cadascun. Per tant, a banda de la incorporació de nous conceptes (com compromís conceptual, reconciliació, pertorbació o micromon) també es dóna l’atribució de significat a idees sovint poc reflexionades però existents com les que tenia al voltant de temes com la fractura digital i les desigualtats que està generant i consolidant, la seamless web i la perspectiva interactiva o el determinisme o la neutralitat de la ciència i la tecnologia, la societat de la informació… O d’altres de més reflexionades però no per això menys rellevants quant a l’ampliació de la xarxa mental com és el cas de la tipificació, caracterització i classificació dels problemes.
Al llarg de la meva vida s’han produït molts canvis conceptuals. Un exemple clar en seria el com ara percebeixo el “ rol de les dones en la societat actual “ . La meva idea del rol de les dones quan tenia 10 anys no és la que tinc ara. Els canvis socials, els nous conceptes en quan al rol de la dona, els meus coneixements i estudis, la meva experiència en la vida i el món que m’envolta m’han fet canviar aquesta concepció. He après de forma significativa.
Per tant , el constructivisme no és una teoria psicològica en sentit estricte, ni tampoc una teoria psicopedagògica que ens doni una explicació completa, precisa i contrastada empíricament de com aprenen els alumnes i de la qual pugui resultar prescripcions infal.libles sobre com s'ha de procedir per ensenyar-los millor. Hi ha, però, diverses teories, tant en l'àmbit de l'estudi dels processos psíquics com en l'àmbit de l'estudi dels processos escolars d'ensenyament i aprenentatge, que comparteixen principis o postulats constructivistes i que coincideixen en assenyalar que el desenvolupament i l'aprenentatge humans són bàsicament el resultat d'un procés de construcció, que el fet humà no es pot entendre com el desplegament d'un programa inscrit en el codi genètic ni tampoc com el resultat d'una acumulació i absorció d'experiències. Som una cosa i l'altra, i som molt més, ja que allò que ens converteix en persones són, precissament les construccions que som capaços de fer a partir d'aquests ingredients bàsics.
En l'adopció de la concepció constructivista de l'aprenentatge i de l'ensenyament com un dels trets característics del model que inspira el plantejament Curricular de la Reforma hi ha hagut una sensibilitat especial per aquest estat de les coses. S'ha intentar de reflectir la convergència d'unes idees, forces o principis bàsics , d'uns enfocaments i d'uns autors que, en principi, se situen en enquadraments teòrics diferents. S'ha vulgut també fugir de dogmatismes i de reduccionismes, tot acceptant la possibilitat d'interpetacions diverses, però igualment legítimes, dels principis constructivistes. S'ha intentat també, de repensar i resituar aquests principis que, sovint, han aparegut en contextos de recerca estrictament psicològics, tenit en compte les característiques pròpies i específiques de l'educació escolar.
L'ensenyament eficaç és doncs, el que parteix del nivell de desenvolupament efectiu de l'alumne, però no per acomodar-s'hi, sinó per fer-lo progressar a través de la zona de desenvolupament pròxim, per ampliar i per generar, eventualment, noves zones de desenvolupament pròxim.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)