Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa. Si assumim que aprenem de les experiències, hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries que conten experiències. Algunes persones creuen que escoltar històries és equivalent a experimentar un mateix els fenòmens (Ferguson, Bareiss, Birnbaum i Osgood, 1991). Les estructures de la memòria utilitzades per a entendre la història són les mateixes que les que s’usen a l’hora de portar a terme una tasca. El raonament a partir d’històries o casos ajuda a resoldre problemes.
Les històries són importants per la comprensió perquè tot el que sabem ho recordem en forma d’històries, són formalismes rics i poderosos per a narrar i descriure records. Una forma d’entendre les que les persones saben és analitzant les seves històries mitjançant un raonament basat en casos ( RBC) ,un mètode d’intel·ligència artificial per a representar els coneixements de les persones. L’RBC sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries (Schank, 1990). Quan es troben amb una situació nova, les persones l’analitzen i intenten recuperar una situació que ja hagin experimentat i que s’assembli a la situació actual. Aprendre, segons la perspectiva de l’RBC, és un procés d’indexar i farcir lliçons basades en experiències i reutilitzar-les en situacions futures semblants.
