En el moment en què jo he estat conscient que la meva comprensió era inadequada he percebut la necessitat de canvi conceptual . Un canvi conceptual és una funció del nivell de compromís conceptual , manifestant de forma natural una certa força, coherència, i compromís amb les concepcions que posseïa; tendint a interactuar amb la informació que és comprensible, coherent, plausible a la llum de les teories existents.
Per agafar un alt compromís cognitiu i veure la necessitat de canviar els meus models conceptuals ha sigut clau la funció del docent de l’assignatura amb els materials que m’ha enviat, la dels/les companys/es , amb el debat i el formum , i la meva implicació i motivació en els aprenentatges. Jo he anat construint el meu coneixement. Per tant , estic patint un canvi conceptual de reorganització de les estructures del meu coneixement pel que fa a les interrelacions existents entre ciència, societat, tecnologia i educació, gràcies, en bona mesura, a l’activitat tecnològica i a l’impuls del meu compromís cognitiu. Ho veig amb la percepció de la necessitat de canvi i la presa de consciència d’una comprensió, d’un model mental inadequat quant al paper que jo creia que tenia la tecnologia educativa en una educació entesa des de la perspectiva constructivista.
I, perquè han canviat els meus conceptes ? Els conceptes canvien segons les eines i els canvis que s’estudiïn.La majoria de matemàtics i científics creuen tàcitament que construir models és un procés matemàtic, que les representacions quantitatives són d’allò més explícites i informatives. Normalment els models s’usen com a motor intel·lectual en molts programaris. Els sistemes tutorials més intel·ligents disposen de models d’aprenentatge, models experts o de domini i models tutorials He fet un raonament basat en models: m’he centrat en un model explícit dels sistemes físics que s’estan aprenent (de Koning i Bredweg, 2001). En els micromons, el model es troba implícit en les opcions d’exploració que facilita el programari, però el model no es manifesta de forma explícita. I el que és més important, el model és immutable. Els estudiants no solament no poden accedir-hi, sinó que no poden canviar-lo tret que manipulin un conjunt de variables preseleccionades dins el model.
Si l'estructura cognitiva meva , pot concebre's com un conjunt d'esquemes de coneixements Els esquemes són un conjunt organitzat de coneixement, poden incloure tant coneixement com regles per utilitzar-lo, poden estar compostos de referències a altres esquemes, poden ser específics o generals. "Els esquemes són estructures de dades per representar conceptes genèrics emmagatzemats dins la memòria, aplicables a objectes, situacions, esdeveniments, seqüències d'esdeveniments, accions i seqüències d'accions"... Palerm doncs d’un aprenentatge significatiu. Perquè : he trencat l’equilibri inicial dels meus esquemes respecte al nou contingut d'aprenentatge. A més d'aconseguir que em desequilibri , em concienciï i estigui motivada per superar l'estat de desequilibri, A més, he modificat adequadament els meus esquemes o construint-ne uns de nous.Els aprenentatges adquirits són significatius , les activitats dutes a terme mitjançant l’ordinador , utilitzades de forma productiva ( esforç, interès, motivació..) ha produït en mi aprenentatge significatiu , depenent de les meves necessitats i intencions en l’execució de les mateixes. Usar l’ordinador per construir C-maps del que s’estudia, per exemple, proporciona una representació física dels processos mentals de la construcció de models.
Fins al punt que aquests models poden ser eines per a un dels moments encara delicats en el procés com és l’avaluació? : si els mapes conceptuals són valoracions vàlides de les estructures cognitives, i les estructures cognitives són valoracions vàlides del canvi conceptual, i des d’una perspectiva psicològica de l’aprenentatge les dues concepcions actuals que més s’acosten a la significació són els models mentals i el canvi conceptual...Parlo, doncs, d’un canvi de conceptes i marcs conceptuals per acomodar noves idees, per exemple en l’ampliació de TIC a TE. O la comprensió de semblances i diferències entre blog i web, i l’especificitat de cadascun. Per tant, a banda de la incorporació de nous conceptes (com compromís conceptual, reconciliació, pertorbació o micromon) també es dóna l’atribució de significat a idees sovint poc reflexionades però existents com les que tenia al voltant de temes com la fractura digital i les desigualtats que està generant i consolidant, la seamless web i la perspectiva interactiva o el determinisme o la neutralitat de la ciència i la tecnologia, la societat de la informació… O d’altres de més reflexionades però no per això menys rellevants quant a l’ampliació de la xarxa mental com és el cas de la tipificació, caracterització i classificació dels problemes.
Al llarg de la meva vida s’han produït molts canvis conceptuals. Un exemple clar en seria el com ara percebeixo el “ rol de les dones en la societat actual “ . La meva idea del rol de les dones quan tenia 10 anys no és la que tinc ara. Els canvis socials, els nous conceptes en quan al rol de la dona, els meus coneixements i estudis, la meva experiència en la vida i el món que m’envolta m’han fet canviar aquesta concepció. He après de forma significativa.
Per tant , el constructivisme no és una teoria psicològica en sentit estricte, ni tampoc una teoria psicopedagògica que ens doni una explicació completa, precisa i contrastada empíricament de com aprenen els alumnes i de la qual pugui resultar prescripcions infal.libles sobre com s'ha de procedir per ensenyar-los millor. Hi ha, però, diverses teories, tant en l'àmbit de l'estudi dels processos psíquics com en l'àmbit de l'estudi dels processos escolars d'ensenyament i aprenentatge, que comparteixen principis o postulats constructivistes i que coincideixen en assenyalar que el desenvolupament i l'aprenentatge humans són bàsicament el resultat d'un procés de construcció, que el fet humà no es pot entendre com el desplegament d'un programa inscrit en el codi genètic ni tampoc com el resultat d'una acumulació i absorció d'experiències. Som una cosa i l'altra, i som molt més, ja que allò que ens converteix en persones són, precissament les construccions que som capaços de fer a partir d'aquests ingredients bàsics.
En l'adopció de la concepció constructivista de l'aprenentatge i de l'ensenyament com un dels trets característics del model que inspira el plantejament Curricular de la Reforma hi ha hagut una sensibilitat especial per aquest estat de les coses. S'ha intentar de reflectir la convergència d'unes idees, forces o principis bàsics , d'uns enfocaments i d'uns autors que, en principi, se situen en enquadraments teòrics diferents. S'ha vulgut també fugir de dogmatismes i de reduccionismes, tot acceptant la possibilitat d'interpetacions diverses, però igualment legítimes, dels principis constructivistes. S'ha intentat també, de repensar i resituar aquests principis que, sovint, han aparegut en contextos de recerca estrictament psicològics, tenit en compte les característiques pròpies i específiques de l'educació escolar.
L'ensenyament eficaç és doncs, el que parteix del nivell de desenvolupament efectiu de l'alumne, però no per acomodar-s'hi, sinó per fer-lo progressar a través de la zona de desenvolupament pròxim, per ampliar i per generar, eventualment, noves zones de desenvolupament pròxim.
El disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge és el camp d’acció bàsic de 
