29/5/10
Conclusions de l'activitat 2.5
Mitjançant aquesta activitat me’n he adonat que en l’ensenyament primari , al igual que a tots els altres nivells educatius, la informàtica (amb totes les seves branques associades: telemàtica, multimèdia, robòtica...), s'utilitza amb unes finalitats bàsiques, les quals definiria amb les següents :
- Eina de treball per als professors i els alumnes (instrument de productivitat) que facilita els treballs de recerca, procés, emmagatzematge i comunicació d'informació: edició d’apunts, presentació de treballs, consulta i selecció d'informació
- Instrument cognitiu pels alumnes, que dona suport a la realització d’activitats mentals com ara construcció de mapes conceptuals, organització de la informació, simulació de processos...
- Mitjà didàctic per facilitar l'aprenentatge de molt diversos continguts curriculars: sistematitzar el càlcul aritmètic, aprendre una metodologia per a la resolució de problemes, comprendre i memoritzar conceptes bàsics...
- Instrument per facilitar la gestió dels centres docents: inventaris, expedients dels alumnes, comptabilitat, tutoria, butlletins de notes...
A més, la informàtica es converteix també en matèria d'estudi, doncs hi ha una sèrie de coneixements, habilitats i actituds relacionades amb ella que es considera convenient que els alumnes aprenguin, sistematitzin i assimilin durant el seu procés de formació. La utilització dels programes informàtics i dels serveis de comunicació i accés a la informació que proporciona Internet, proporciona a l’alumnat poderosos instruments cognitius al servei de la construcció del coneixement i del pensament creatiu que poden facilitar l’aprenentatge individual i col.laboratiu.
Les TIC han d’estar al servei dels estudiants per accedir a la informació, explorar el coneixement existent, comparar diversos enfocaments, experimentar, debatre amb altres, construir noves interpretacions i representacions personals significatives de la realitat... D’aquesta manera, estudiants i ordinadors es reparteixen les tasques de manera que cadascú fa el que pot realitzar millor: l’estudiant planifica, interpreta, decideix, avalua la informació..., i l’ordinador presenta, emmagatzema, reprodueix, executa les ordres que rep... L’ordinador actua doncs com un instrument cognitiu ("mindtool" segons terminologia de David Johassen) que assumeix alguns aspectes dels treballs, alliberant un “espai cognitiu” a l’estudiant que aquest pot utilitzar en realitzar activitats cognitives de reng superior.
Per finalitzar, dir que m’ha agradat molt desenvolupar aquesta activitat en col·laboració amb la meva germana, la qual m’ha dedicat un espai per poder-la executar conjuntament i anar a l’aula a observar i realitzar les fotografies i els vídeos. La meva participació directe en l’activitat m’ha ensenyat ..., al igual que als alumnes, de forma significativa.
28/5/10
Experiència a l'aula de la meva activitat
Primera sessió
Es planteja la pregunta
La mestra ha plantejat l’activitat al grup classe formulant la pregunta inicial del problema a resoldre. A partir de la pregunta tots han mostrat interès cap el tema i han començat a reflexionar respecte al tema ja des d’un primer moment.
Han començat a donar resposta mostrant una motivació extraordinària.
Es formen grups de treball
La mestra divideix l’aula en quatre grups de treball, tenint en compte en tot moment la diversitat de l’alumnat, per poder dur a terme una activitat el més rica i variada possible.
Es planteja la pregunta
La mestra ha plantejat l’activitat al grup classe formulant la pregunta inicial del problema a resoldre. A partir de la pregunta tots han mostrat interès cap el tema i han començat a reflexionar respecte al tema ja des d’un primer moment.
Han començat a donar resposta mostrant una motivació extraordinària.
Es formen grups de treball
La mestra divideix l’aula en quatre grups de treball, tenint en compte en tot moment la diversitat de l’alumnat, per poder dur a terme una activitat el més rica i variada possible.
Una vegada realitzats els grups s’han de començar a organitzar la tasca, a partir de l’observació de l’adult s’observen les següents estratègies de resolució:
1. Primer de tot fan un recull de les seves hipòtesis o idees.
2. Fan un llistat de fonts on poden trobar la informació: Internet, algun pare o mare coneixedors del tema, mestres...
3. Es reparteixen la informació que a casa cercarà cadascun per poder resoldre les qüestions formulades...
La tutora els recorda que és molt important que a la informació que aportin l’han d’entendre ja que sinó serà impossible que la puguin exposar als companys.
1. Primer de tot fan un recull de les seves hipòtesis o idees.
2. Fan un llistat de fonts on poden trobar la informació: Internet, algun pare o mare coneixedors del tema, mestres...
3. Es reparteixen la informació que a casa cercarà cadascun per poder resoldre les qüestions formulades...
La tutora els recorda que és molt important que a la informació que aportin l’han d’entendre ja que sinó serà impossible que la puguin exposar als companys.
Segona sessió
Posada en comú de la informació
Per grups van posant en comú el material que han aportat de casa.
Es disposen a organitzar la informació
Una vegada tenen clara la informació convé organitzar-la.
Se’ls proposa fer un esbós del disseny del power point.
De la mateixa manera recordem entre tots que l’objectiu principal de l’exposició de l’exposició serà respondre les qüestions inicials:
- Què és el canvi climàtic i per què passa? ha començat?
- Quins efectes provocarà el canvi climàtic sobre mars i oceans?
- Per què pujarà el nivell de mar si es fon el gel dels pols?
Programació de l’experiment
La mestra els dona l’opció de demostrar els coneixements a partir d’un experiment. Açò desperta un gran interès i tots els grups manifesten la intenció de dur-lo a terme. Entre tot el grup acordem que el dia de l’exposició del power point també complementaran la feina amb l’experimentació. Així mateix el contingut de la programació de l’experiment formarà part del power.
S’obre el debat entre els grups que han de començar a organitzar-se i a planificar l’experimentació
Tercera i quarta sessió
Elaboració del power point
Un cop ja dominen el tema,tenim tenen suficient informació, es disposen a realitzar el power. (per què pujarà el nivell del mar si es fon el gel dels pols?) . per :
- Demostrar que el gel té major volum que l’aigua líquida.
- Demostrar que si el gel es fon no puja el nivell del mar.
- Demostrar per què tot i això el nivell puja.
Elaboració del power point
Un cop ja dominen el tema,tenim tenen suficient informació, es disposen a realitzar el power. (per què pujarà el nivell del mar si es fon el gel dels pols?) . per :
- Demostrar que el gel té major volum que l’aigua líquida.
- Demostrar que si el gel es fon no puja el nivell del mar.
- Demostrar per què tot i això el nivell puja.
Dediquem dues sessions en aquest activitat.
El disseny els desperta molt d’interès. El fet de tenir un esbós previ del contingut possibilita que els alumnes es puguin centrar en aspectes com colors, tipus de lletra, imatges,links de vídeos...i no deixen de banda la importància de la resolució de les preguntes inicials.
http://docs.google.com/present/view?id=dhjcf6p_7hbm9wsfh&revision=_latest&start=0&theme=blank&cwj=true
Cinquena i sisena sessió
Exposició dels powers i dels experiments
Dediquem una sessió per dos grups.
Es tracta de demostrar tots els coneixements adquirits, les dubtes plantejades...
Experiments
El disseny els desperta molt d’interès. El fet de tenir un esbós previ del contingut possibilita que els alumnes es puguin centrar en aspectes com colors, tipus de lletra, imatges,links de vídeos...i no deixen de banda la importància de la resolució de les preguntes inicials.
http://docs.google.com/present/view?id=dhjcf6p_7hbm9wsfh&revision=_latest&start=0&theme=blank&cwj=true
Cinquena i sisena sessió
Exposició dels powers i dels experiments
Dediquem una sessió per dos grups.
Es tracta de demostrar tots els coneixements adquirits, les dubtes plantejades...
Experiments
Setena sessió
Avaluació i conclusions
En aquesta sessió la dediquem a avaluar la feina feta.
L’eina que empra la mestra és la rúbrica d’avaluació dissenyada a la tasca.
Els alumnes exposen i argumenten les seves graelles d’autoavaluació que han emplenat al final de cada sessió.
Així mateix establim un llistat de conclusions de l’activitat que ens serveix per tancar la tasca.
26/5/10
4/5/10
Pac 2.2 - Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa.
Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa. Si assumim que aprenem de les experiències, hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries que conten experiències. Algunes persones creuen que escoltar històries és equivalent a experimentar un mateix els fenòmens (Ferguson, Bareiss, Birnbaum i Osgood, 1991). Les estructures de la memòria utilitzades per a entendre la història són les mateixes que les que s’usen a l’hora de portar a terme una tasca. El raonament a partir d’històries o casos ajuda a resoldre problemes.
Conclusió PAC 2.2
La característica mes important de l’aprenentatge significatiu serà, doncs, la interacció que es produeix entre els coneixements més rellevants de l’estructura cognitiva i el nou coneixement en curs d’assimilació. Aquest nou coneixement no serà incorporat de forma arbitraria, sinó que passarà a formar part de l’individu, de manera que afavorirà la distinció, evolució i estabilitat dels conceptes rellevants preexistents i, en conseqüència, de tota l’estructura cognitiva.
Durant el procés d’orientació a l’aprenentatge virtual, el coneixement de les estructures cognitives dels individus aprenents (per part del formador i de l’aprenent) es manifesta com un factor de vital importància. De fet, no es tracta tant de saber de quina quantitat de coneixement disposa l’aprenent, com de conèixer l’estructura cognitiva d’aquest, els conceptes i proposicions que maneja i el grau d’estabilitat d’aquesta estructura. A més a més, des de la perspectiva de l’educador el procés de formació ha de deixar de ser vist com un procés on els aprenents son «ments en blanc» per a convertir-se en un procés on els agents posseeixen una sèrie d’experiències i coneixements previs que poden ser aprofitats en benefici propi.
Gestió del coneixement i aprenentatge en línia són tractats, mol sovint, com a conceptes aïllats. Això és degut bàsicament a raons purament històriques: mentre que l’aprenentatge en línia és una disciplina amb una ja llarga tradició, la gestió del coneixement és un concepte relativament nou.Malgrat els grans esforços duts a terme durant els darrers anys en el desenvolupament tant de l’aprenentatge en línia com de la gestió del coneixement, tot sembla indicar que encara no hem explotat la gran potencialitat d’un tractament conjunt d’ambdues disciplines. Això es pot deure al fet que no existeixen estudis teòrics profunds ni gaire experiències pràctiques al voltant dels beneficis que la sinergia entre ambdues disciplines pot donar en el camp de l’ensenyament.
15/4/10
VALORACIÓ - 2.1.
Això s’observa també amb aquest apartat de l’autoavaluació inicial que vaig fer. Vegem les preguntes inicials i les actuals
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 10
El disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge és el camp d’acció bàsic de CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 10
La construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber. El significat es negocia de forma social. aprendre és un diàleg, un procés de negociació, tant intern com social. Aprendre és inherentment un procés social-dialògic (Duffy i Cunningham, 1996). Mateixa puntuació TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10
El coneixement no pot transmetre’s de professors a estudiants. Allò que produeix el procés de construcció del coneixement és una dissonància entre el que se sap i el que s’observa en l’entorn. Ara li donaria la puntuació de 3DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 10 .
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 10
Mateixa puntuació . Els debats virtuals porten grans beneficis personals, forma part d’una construcció de coneixements, d’un canvi conceptual, d’un aprenentatge significatiu . Ara li donaria un 0 TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 10
La puntuació d’ara seria un 5 – no sols consisteix en donar un bon domini. S’ha d’utilitzar per despertar la motivació, l’interès.. aprenentatge significatiu. DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 10
Els debats poden millorar molt si hi ha IMPLICACIÓ i INTERÈS per part de totes kes persones que hi participen. A més, si s’estructuren de forma correcte se’n pot extreure idees i nous coneixements. Puntuació igual que l’anterior. TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 10
El coneixement es construeix, no es transmet. És el propi alumne que construeix el seu coneixement. DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 10
La realitat social es que la tecnologia i societat no són esferes separades, sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori. La ciència i la tecnologia no es poden estudiar fora del context social en el qual es manifesten. Entre la ciència i la tecnologia existeix un clar estat de simbiosi; en altres paraules, conviuen en benefici mutu. Ara li donaria un 7 – els canvis socials també determinen els tecnològics.
MINIACTIVITAT PAC 2.1
Per agafar un alt compromís cognitiu i veure la necessitat de canviar els meus models conceptuals ha sigut clau la funció del docent de l’assignatura amb els materials que m’ha enviat, la dels/les companys/es , amb el debat i el formum , i la meva implicació i motivació en els aprenentatges. Jo he anat construint el meu coneixement. Per tant , estic patint un canvi conceptual de reorganització de les estructures del meu coneixement pel que fa a les interrelacions existents entre ciència, societat, tecnologia i educació, gràcies, en bona mesura, a l’activitat tecnològica i a l’impuls del meu compromís cognitiu. Ho veig amb la percepció de la necessitat de canvi i la presa de consciència d’una comprensió, d’un model mental inadequat quant al paper que jo creia que tenia la tecnologia educativa en una educació entesa des de la perspectiva constructivista.
I, perquè han canviat els meus conceptes ? Els conceptes canvien segons les eines i els canvis que s’estudiïn.La majoria de matemàtics i científics creuen tàcitament que construir models és un procés matemàtic, que les representacions quantitatives són d’allò més explícites i informatives. Normalment els models s’usen com a motor intel·lectual en molts programaris. Els sistemes tutorials més intel·ligents disposen de models d’aprenentatge, models experts o de domini i models tutorials He fet un raonament basat en models: m’he centrat en un model explícit dels sistemes físics que s’estan aprenent (de Koning i Bredweg, 2001). En els micromons, el model es troba implícit en les opcions d’exploració que facilita el programari, però el model no es manifesta de forma explícita. I el que és més important, el model és immutable. Els estudiants no solament no poden accedir-hi, sinó que no poden canviar-lo tret que manipulin un conjunt de variables preseleccionades dins el model.
Si l'estructura cognitiva meva , pot concebre's com un conjunt d'esquemes de coneixements Els esquemes són un conjunt organitzat de coneixement, poden incloure tant coneixement com regles per utilitzar-lo, poden estar compostos de referències a altres esquemes, poden ser específics o generals. "Els esquemes són estructures de dades per representar conceptes genèrics emmagatzemats dins la memòria, aplicables a objectes, situacions, esdeveniments, seqüències d'esdeveniments, accions i seqüències d'accions"... Palerm doncs d’un aprenentatge significatiu. Perquè : he trencat l’equilibri inicial dels meus esquemes respecte al nou contingut d'aprenentatge. A més d'aconseguir que em desequilibri , em concienciï i estigui motivada per superar l'estat de desequilibri, A més, he modificat adequadament els meus esquemes o construint-ne uns de nous.Els aprenentatges adquirits són significatius , les activitats dutes a terme mitjançant l’ordinador , utilitzades de forma productiva ( esforç, interès, motivació..) ha produït en mi aprenentatge significatiu , depenent de les meves necessitats i intencions en l’execució de les mateixes. Usar l’ordinador per construir C-maps del que s’estudia, per exemple, proporciona una representació física dels processos mentals de la construcció de models.
Fins al punt que aquests models poden ser eines per a un dels moments encara delicats en el procés com és l’avaluació? : si els mapes conceptuals són valoracions vàlides de les estructures cognitives, i les estructures cognitives són valoracions vàlides del canvi conceptual, i des d’una perspectiva psicològica de l’aprenentatge les dues concepcions actuals que més s’acosten a la significació són els models mentals i el canvi conceptual...Parlo, doncs, d’un canvi de conceptes i marcs conceptuals per acomodar noves idees, per exemple en l’ampliació de TIC a TE. O la comprensió de semblances i diferències entre blog i web, i l’especificitat de cadascun. Per tant, a banda de la incorporació de nous conceptes (com compromís conceptual, reconciliació, pertorbació o micromon) també es dóna l’atribució de significat a idees sovint poc reflexionades però existents com les que tenia al voltant de temes com la fractura digital i les desigualtats que està generant i consolidant, la seamless web i la perspectiva interactiva o el determinisme o la neutralitat de la ciència i la tecnologia, la societat de la informació… O d’altres de més reflexionades però no per això menys rellevants quant a l’ampliació de la xarxa mental com és el cas de la tipificació, caracterització i classificació dels problemes.
Al llarg de la meva vida s’han produït molts canvis conceptuals. Un exemple clar en seria el com ara percebeixo el “ rol de les dones en la societat actual “ . La meva idea del rol de les dones quan tenia 10 anys no és la que tinc ara. Els canvis socials, els nous conceptes en quan al rol de la dona, els meus coneixements i estudis, la meva experiència en la vida i el món que m’envolta m’han fet canviar aquesta concepció. He après de forma significativa.
Per tant , el constructivisme no és una teoria psicològica en sentit estricte, ni tampoc una teoria psicopedagògica que ens doni una explicació completa, precisa i contrastada empíricament de com aprenen els alumnes i de la qual pugui resultar prescripcions infal.libles sobre com s'ha de procedir per ensenyar-los millor. Hi ha, però, diverses teories, tant en l'àmbit de l'estudi dels processos psíquics com en l'àmbit de l'estudi dels processos escolars d'ensenyament i aprenentatge, que comparteixen principis o postulats constructivistes i que coincideixen en assenyalar que el desenvolupament i l'aprenentatge humans són bàsicament el resultat d'un procés de construcció, que el fet humà no es pot entendre com el desplegament d'un programa inscrit en el codi genètic ni tampoc com el resultat d'una acumulació i absorció d'experiències. Som una cosa i l'altra, i som molt més, ja que allò que ens converteix en persones són, precissament les construccions que som capaços de fer a partir d'aquests ingredients bàsics.
En l'adopció de la concepció constructivista de l'aprenentatge i de l'ensenyament com un dels trets característics del model que inspira el plantejament Curricular de la Reforma hi ha hagut una sensibilitat especial per aquest estat de les coses. S'ha intentar de reflectir la convergència d'unes idees, forces o principis bàsics , d'uns enfocaments i d'uns autors que, en principi, se situen en enquadraments teòrics diferents. S'ha vulgut també fugir de dogmatismes i de reduccionismes, tot acceptant la possibilitat d'interpetacions diverses, però igualment legítimes, dels principis constructivistes. S'ha intentat també, de repensar i resituar aquests principis que, sovint, han aparegut en contextos de recerca estrictament psicològics, tenit en compte les característiques pròpies i específiques de l'educació escolar.
L'ensenyament eficaç és doncs, el que parteix del nivell de desenvolupament efectiu de l'alumne, però no per acomodar-s'hi, sinó per fer-lo progressar a través de la zona de desenvolupament pròxim, per ampliar i per generar, eventualment, noves zones de desenvolupament pròxim.
31/3/10
Autoavaluació 1.3
Es diu que vivim en una era tecnològica. S'imputa a la tecnologia el creixement econòmic sense precedents dels països industrialitzats i l'augment consegüent de la riquesa material. La tecnologia no és un fet aïllat en la civilització actual, sinó que està present en la societat. Molts consideren que de continuar els avanços tecnològics amb el ritme que duu, podrien dur a la destrucció del que coneixem com el planeta terra. Però a la meva entendre la tecnologia té poder suficient per a crear un gran caos, però tot depèn de la forma que s'utilitzi.
La tecnologia ha tingut un gran auge i desenvolupament, i continuarà tenint-lo, però almenys que caigui en dolentes mans, no creo que hàgim de témer, perquè mentre això no succeeixi el que creo que és molt difícil estarem fora de perill.
La tecnologia ha tingut un gran auge i desenvolupament, i continuarà tenint-lo, però almenys que caigui en dolentes mans, no creo que hàgim de témer, perquè mentre això no succeeixi el que creo que és molt difícil estarem fora de perill.
Quedar clar que entre la ciència, la tecnologia, i la societat existeix una estreta relació. I aquesta estreta relació podria considerar-se avui dia com indiscutibles, és a dir, en els nostres temps la societat està tan lligada amb aquests dos senyors que és impossible de separar-los. No tant impossible de separar-los, sinó, que serien molt difícil de separar.
En els nostres temps tot depèn de la ciència i la tecnologia, tot aquesta basat en la tecnologia. I cada dia que passa aquesta dependència es fa major, alguns pensen que arribarà el moment que aquesta dependència serà tan àmplia que llavors serem manejats per la tecnologia.
Estic d'acord amb alguns autors que diuen que la tecnologia és un Déu i alhora un dimoni. Porta amb si moltes coses bones, però si ens deixem arrossegar, no se sap fins a on arribarem, no sabem que sort correrem.
Estic d'acord amb alguns autors que diuen que la tecnologia és un Déu i alhora un dimoni. Porta amb si moltes coses bones, però si ens deixem arrossegar, no se sap fins a on arribarem, no sabem que sort correrem.
La tecnologia ens proporciona felicitat, ens resol molts problemes, però moltes vegades a més d'aquests porta amb si nous problemes de difícil solució. Un dels més grans i antics problemes que ha portat aconsegueixo la tecnologia és la contaminació, que avui dia és un problema molt difícil de controlar.
6/3/10
10. Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?
He assolit un alt grau de comrpomís. De fet, l’any passat vaig cursat l’assignatura Interculturalitat i Educació i em va servir per conèixer la gran importància de dominar les TIC per la creació de material didàctic . Vam dissenyar un blog i una webquest. Aquest fet m’ha servit per poder contestar les preguntes de forma autònoma i sense dificultats-
Davant un tribunal em defensaria amb la part teòrica, almenys pel que fa a les qüestions esmentades en aquest document, tit i què, possiblement al finalitzar aquesta assignatura canviarien els meus esquemes.
He assolit un alt grau de comrpomís. De fet, l’any passat vaig cursat l’assignatura Interculturalitat i Educació i em va servir per conèixer la gran importància de dominar les TIC per la creació de material didàctic . Vam dissenyar un blog i una webquest. Aquest fet m’ha servit per poder contestar les preguntes de forma autònoma i sense dificultats-
Davant un tribunal em defensaria amb la part teòrica, almenys pel que fa a les qüestions esmentades en aquest document, tit i què, possiblement al finalitzar aquesta assignatura canviarien els meus esquemes.
1. PRESENTACIÓ
Qüestions
1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? SI
La irrupció de les tecnologies digitals està transformant profundament l’activitat econòmica. Els àmbits econòmic-laborals són els més afectats, ja que és aquí on s'aprofiten de manera més exhaustiva les funcionalitats d'aquests nous instruments tecnològics (rapidesa i fiabilitat de procés de la informació, interactivitat i automatització de treballs, capacitat d'emmagatzematge, versatilitat, sota cost...). Però a poc a poc el seu ús s'estén a gairebé totes les activitats humanes, incloent l'oci (videojocs) i la formació (accés a bases de dades, programari educatiu)
2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?
La tecnologia no és neutra .La universalització de la tecnologia implica l’occidentalització del món i la destrucció de les cultures que es basen en visions de la realitat que són incompatibles amb les presumpcions modernes de la tecnologia. La tecnologia només pot germinar en un terreny modern i només pot créixer en un clima occidentalitzat els sistemes tecnològics inclouen idees que van més enllà del coneixement científic i dels mètodes de representació científica de les coses.
3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.
Estic molt d’acord amb l’afirmació . En aquest nou context i per a afrontar els continus canvis que imposen en tots els ordres de la nostra vida els ràpids avanços científics i la nova "economia global", els ciutadans ens veiem obligats a adquirir unes noves competències personals, socials i professionals ( entre les que hi ha l’ús de les TIC ) que, encara que en gran mesura sempre han estat necessàries, avui en dia resulten imprescindibles.Per tant, l’escola ha de formar en aquestes competè
4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?
En la dècada dels 80, i amb l'aparició dels ordinadors personals (potents, manejables i a preus assequibles) es produïx una ràpida difusió dels sistemes informàtics (maquinari i programari) que al seu torn induïxen importants transformacions en l'organització del treball i en la societat en general. Amb l'impuls que proporcionen el frenètic avanç científic actual i la visió globalitzadora de l'economia que les TIC fan viable, ràpidament es van transformant els sistemes econòmics i els perfils professionals, les pautes comercials i les normes de convivència; tota la nostra forma de viure està en continu canvi
5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa
- S'entén per tecnologia educativa a l'acostament científic a l’educació.
- Proporcionar a l'educador les eines de planificació i desenvolupament, així com la tecnologia, busca millorar els processos d'ensenyament i d'aprenentatge a través de l'assoliment dels objectius educatius.
6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un de construcció del coneixement
- Un educador forma a l’aumnat en una temàtica en concret: els hi transmet nous coneixements mitjançant una exposició oral
- L’alumnat d’un curs de formació aprèn mitjançant la pràctica educativa : construeix per si mateix el coneixement en relació a una temàtica en concret. “ aprèn , aprenent “
7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea". Estic totalment d’acord.
El coneixement, tal com s'entén avui dia, és un recurs que no tan sols ens permet interpretar el nostre entorn, sinó que ens dóna la possibilitat d'actuar. És un recurs que es troba en les persones i en els objectes –físics o no– que aquestes persones utilitzen, però també en les organitzacions a les quals pertanyen, en els processos i en els contextos d'aquestes organitzacions. El context és part d’aquest coneixement .
8. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Ho he pensat una vegada feta aquesta activitat, de fet ara hi veig la seva funcionalitat.
9. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 10
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 10
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 10
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 10
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 10
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 10
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 10
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 10
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)