29/5/10

Una activitat molt interessant!

Conclusions de l'activitat 2.5

Mitjançant aquesta activitat me’n he adonat que en l’ensenyament primari , al igual que a tots els altres nivells educatius, la informàtica (amb totes les seves branques associades: telemàtica, multimèdia, robòtica­...), s'utilitza amb unes finalitats bàsiques, les quals definiria amb les següents :

- Eina de treball per als professors i els alumnes (instrument de productivitat) que facilita els treballs de recerca, procés, emmagatzematge i comunicació d'informació: edició d’apunts, presentació de treballs, consulta i selecció d'informació
- Instrument cognitiu pels alumnes, que dona suport a la realització d’activitats mentals com ara construcció de mapes conceptuals, organització de la informació, simulació de processos...
- Mitjà didàctic per facilitar l'aprenentatge de molt diversos continguts curriculars: sistematitzar el càlcul aritmètic, aprendre una metodologia per a la resolució de problemes, comprendre i memoritzar conceptes bàsics...
- Instrument per facilitar la gestió dels centres docents: inventaris, expedients dels alumnes, comptabilitat, tutoria, butlletins de notes...
A més, la informàtica es converteix també en matèria d'estudi, doncs hi ha una sèrie de coneixements, habilitats i actituds relacionades amb ella que es considera convenient que els alumnes aprenguin, sistematitzin i assimilin durant el seu procés de formació. La utilització dels programes informàtics i dels serveis de comunicació i accés a la informació que proporciona Internet, proporciona a l’alumnat poderosos instruments cognitius al servei de la construcció del coneixement i del pensament creatiu que poden facilitar l’aprenentatge individual i col.laboratiu.

Les TIC han d’estar al servei dels estudiants per accedir a la informació, explorar el coneixement existent, comparar diversos enfocaments, experimentar, debatre amb altres, construir noves interpretacions i representacions personals significatives de la realitat... D’aquesta manera, estudiants i ordinadors es reparteixen les tasques de manera que cadascú fa el que pot realitzar millor: l’estudiant planifica, interpreta, decideix, avalua la informació..., i l’ordinador presenta, emmagatzema, reprodueix, executa les ordres que rep... L’ordinador actua doncs com un instrument cognitiu ("mindtool" segons terminologia de David Johassen) que assumeix alguns aspectes dels treballs, alliberant un “espai cognitiu” a l’estudiant que aquest pot utilitzar en realitzar activitats cognitives de reng superior.

Per finalitzar, dir que m’ha agradat molt desenvolupar aquesta activitat en col·laboració amb la meva germana, la qual m’ha dedicat un espai per poder-la executar conjuntament i anar a l’aula a observar i realitzar les fotografies i els vídeos. La meva participació directe en l’activitat m’ha ensenyat ..., al igual que als alumnes, de forma significativa.


Tot l'alumnat es va motivar molt !

Una gran experiència a l'aula mitjançant les TIC

28/5/10

Fitxa de la meva activitat

El nivell del mar.. la meva activitat

La meva activitat : els seus components constructivistes

Experiència a l'aula de la meva activitat


Primera sessió
 Es planteja la pregunta
La mestra ha plantejat l’activitat al grup classe formulant la pregunta inicial del problema a resoldre. A partir de la pregunta tots han mostrat interès cap el tema i han començat a reflexionar respecte al tema ja des d’un primer moment.
Han començat a donar resposta mostrant una motivació extraordinària.
 Es formen grups de treball
La mestra divideix l’aula en quatre grups de treball, tenint en compte en tot moment la diversitat de l’alumnat,  per poder dur a terme una activitat el més rica i variada possible.
   
Una vegada realitzats els grups s’han de començar a organitzar la tasca, a partir de l’observació de l’adult s’observen les següents estratègies de resolució:

1. Primer de tot fan un recull de les seves hipòtesis o idees.
2. Fan un llistat de fonts on poden trobar la informació: Internet, algun pare o mare coneixedors del tema, mestres...
3. Es reparteixen la informació que a casa cercarà cadascun per poder resoldre les qüestions formulades...

La tutora els recorda que és molt important que a la informació que aportin l’han d’entendre ja que sinó serà impossible que la puguin exposar als companys.



 

Segona sessió
 Posada en comú de la informació
Per grups van posant en comú el material que han aportat de casa.

 Es disposen a organitzar la informació
Una vegada tenen clara la informació convé organitzar-la.
Se’ls proposa fer un esbós del disseny del power point.
De la mateixa manera recordem entre tots que l’objectiu principal de l’exposició de l’exposició serà respondre les qüestions inicials:
- Què és el canvi climàtic i  per què passa? ha començat?
- Quins efectes provocarà el canvi climàtic sobre mars i oceans?
- Per què pujarà el nivell de mar si es fon el gel dels pols?

 Programació de l’experiment
La mestra els dona l’opció de demostrar els coneixements a partir d’un experiment. Açò desperta un gran interès i tots els grups manifesten la intenció de dur-lo a terme. Entre tot el grup acordem que el dia de l’exposició del power point també complementaran la feina amb l’experimentació. Així mateix el contingut de la programació de l’experiment formarà part del  power.
S’obre el debat entre els grups que han de començar a organitzar-se i a planificar l’experimentació

Tercera  i quarta sessió

 Elaboració del power point
Un cop ja dominen el tema,tenim tenen suficient informació, es disposen a realitzar el power.  (per què pujarà el nivell del mar si es fon el gel dels pols?) . per :
    - Demostrar que el gel té major volum que l’aigua líquida.
    - Demostrar que si el gel es fon no puja el nivell del mar.
- Demostrar per què tot i això el nivell puja.

Dediquem dues sessions en aquest activitat.
El disseny els desperta molt d’interès. El fet de tenir un esbós previ del contingut possibilita que els alumnes es puguin centrar en aspectes com colors, tipus de lletra, imatges,links de vídeos...i no deixen de banda la importància de la resolució de les preguntes inicials.
http://docs.google.com/present/view?id=dhjcf6p_7hbm9wsfh&revision=_latest&start=0&theme=blank&cwj=true

Cinquena i sisena sessió
 Exposició dels powers i dels experiments

Dediquem una sessió per dos grups.
Es tracta de demostrar tots els coneixements adquirits, les dubtes plantejades...
Experiments
 
Setena sessió

 Avaluació i conclusions

En aquesta sessió la dediquem a avaluar la feina feta.
L’eina que empra la mestra és la rúbrica d’avaluació dissenyada a la tasca.
Els alumnes exposen i argumenten les seves graelles d’autoavaluació que han emplenat al final de cada sessió.

Així mateix establim un llistat de conclusions de l’activitat que ens serveix per tancar la tasca.





Power Points creats per l'alumnat de l'activitat 2.5

http://docs.google.com/present/edit?id=0AdTcYwfLID7vZGhqY2Y2cF8xZHhjczN2ZmQ&hl=ca

http://docs.google.com/present/edit?id=0AdTcYwfLID7vZGhqY2Y2cF8xM3E0cGN2OWhz&hl=ca

http://docs.google.com/present/edit?id=0AdTcYwfLID7vZGhqY2Y2cF83aGJtOXdzZmg&hl=ca

4/5/10



Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa.

L'educació " un repte del s.XXI ": Pac 2.2 - Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa.

Pac 2.2 - Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa.


Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa. Si assumim que aprenem de les experiències, hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries que conten experiències. Algunes persones creuen que escoltar històries és equivalent a experimentar un mateix els fenòmens (Ferguson, Bareiss, Birnbaum i Osgood, 1991). Les estructures de la memòria utilitzades per a entendre la història són les mateixes que les que s’usen a l’hora de portar a terme una tasca. El raonament a partir d’històries o casos ajuda a resoldre problemes.
Les històries són importants per la comprensió perquè tot el que sabem ho recordem en forma d’històries, són formalismes rics i poderosos per a narrar i descriure records.  Una forma d’entendre les que les persones saben és analitzant les seves històries mitjançant un raonament basat en casos ( RBC) ,un mètode d’intel·ligència artificial per a representar els coneixements de les persones. L’RBC sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries (Schank, 1990). Quan es troben amb una situació nova, les persones l’analitzen i intenten recuperar una situació que ja hagin experimentat i que s’assembli a la situació actual. Aprendre, segons la perspectiva de l’RBC, és un procés d’indexar i farcir lliçons basades en experiències i reutilitzar-les en situacions futures semblants.

Conclusió PAC 2.2

La característica mes important de l’aprenentatge significatiu serà, doncs, la interacció que es produeix entre els coneixements més rellevants de l’estructura cognitiva i el nou coneixement en curs d’assimilació. Aquest nou coneixement no serà incorporat de forma arbitraria, sinó que passarà a formar part de l’individu, de manera que afavorirà la distinció, evolució i estabilitat dels conceptes rellevants preexistents i, en conseqüència, de tota l’estructura cognitiva.

Durant el procés d’orientació a l’aprenentatge virtual, el coneixement de les estructures cognitives dels individus aprenents (per part del formador i de l’aprenent) es manifesta com un factor de vital importància. De fet, no es tracta tant de saber de quina quantitat de coneixement disposa l’aprenent, com de conèixer l’estructura cognitiva d’aquest, els conceptes i proposicions que maneja i el grau d’estabilitat d’aquesta estructura. A més a més, des de la perspectiva de l’educador el procés de formació ha de deixar de ser vist com un procés on els aprenents son «ments en blanc» per a convertir-se en un procés on els agents posseeixen una sèrie d’experiències i coneixements previs que poden ser aprofitats en benefici propi.

Gestió del coneixement i aprenentatge en línia són tractats, mol sovint, com a conceptes aïllats. Això és degut bàsicament a raons purament històriques: mentre que l’aprenentatge en línia és una disciplina amb una ja llarga tradició, la gestió del coneixement és un concepte relativament nou.Malgrat els grans esforços duts a terme durant els darrers anys en el desenvolupament tant de l’aprenentatge en línia com de la gestió del coneixement, tot sembla indicar que encara no hem explotat la gran potencialitat d’un tractament conjunt d’ambdues disciplines. Això es pot deure al fet que no existeixen estudis teòrics profunds ni gaire experiències pràctiques al voltant dels beneficis que la sinergia entre ambdues disciplines pot donar en el camp de l’ensenyament.

Sembla necessari, doncs, caminar cap a una visió més integradora de la gestió del coneixement i l’aprenentatge en línia.